domingo, 26 de octubre de 2008

"La creació d'una petita empresa a Catalunya, breu Diagnòstic", Albert Colomer i Espinet

Albert Colomer i Espinet director de la Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, CP’AC

Fuente: Educaweb autoocupación

Educaweb

Des de sempre, a Catalunya, hi ha hagut una gran tradició empresarial i comercial. Aquest és un dels trets que ens diferencien de la resta de l'estat, i és una dada fonamental a l'hora de cercar el rerafons de la situació econòmica del nostre país.


Segons les dades de la OCDE, més del 95% del nombre total d'empreses europees, és a dir, la pràctica totalitat d'aquelles amb les que ens relacionem, tenen menys de 10 assalariats. També es cert que aquest percentatge no es compleix més que en el nombre absolut, essent les PIMES i grans empreses les que aporten el gruix del PIB i ocupen el major nombre de treballadors.


L'observació d'aquesta realitat ha permès definir aquestes empreses de menys de 10 treballadors, amb el nom de Microempreses, destacant així les clares diferències que s'estableixen a tots nivells, entre aquestes i les PIMES. Un concepte que també s'ha utilitzat és el de Empreses d'Autoocupació, reflectint el fet de que, en aquestes, els promotors no actuen tant sols com a capitalistes, si no que s'incorporen plenament en la gestió i funcionament ordinari de les seves empreses.

Fem però una anàlisi inicial sobre la situació d'aquestes microempreses, en el nostre entorn :

1. AVANTATGES COMPARATIUS ENTRE LES MICROEMPRESES I LES PIMES

1. La Major Flexibilitat respecte de les oscil·lacions cícliques del mercat, en comptar amb una estructura menys rígida, i més petita, que facilita la supervivència en èpoques de "vaques magres", així com un canvi més ràpid d'activitat quan s'esgota el cicle de vida d'un producte o es satura un sector

2. Una menor necessitat d'inversió, en ser empreses més petites, que habitualment realitzen fases concretes dels cicles de producció o dels circuits dels serveis, no donant-se cap tipus d'integració, i a l'hora centrant-se el major nombre d'empreses en el sector serveis, que no requereix de grans inversions en actiu fix.

3. Una major capacitat d'Innovació i de Resposta a noves demandes, provocada per la característica principal que la qualifica de "nova" empresa i la voluntat intranquil·la de posicionament en el mercat, podent-se decantar per la descoberta de noves maneres d'oferir els seus productes i/o serveis, com a estratègia de penetració.

4. Una major adaptabilitat a les necessitats concretes de cada client motivada també per aquesta inquietud i recerca d'un nínxol comercial, a la vegada que la seva dimensió la fa més mal·leable a les necessitats dels grans operadors del sector.

5. Un conjunt de costos repercutits inferiors als de la mitja del sector, tot i mantenint un marge adequat, en haver de satisfer sols una remuneració del treball, i no pas també la remuneració del capital, a l'hora que l'estructura és menys pesada i per tant menys costosa. La repercussió en el preu farà que aquests siguin més baixos en sectors amb pocs rendiments creixents a escala, i això serà utilitzat també com a estratègia competitiva.

6. La major possibilitat de Realització personal dels promotors en fer possible una iniciativa pròpia, desenvolupant al màxim llurs capacitats professionals i intel·lectuals, a l'hora que el seu posicionament qualitativament superior al dels treballadors per compte d'altri (i no parlem dels aturat). Paral·lelament es produeix un aprenentatge de la funció empresarial, que permetrà que els promotors puguin seguir essent gestors de la seva trajectòria professional.


2. PRINCIPALS BARRERES D'ENTRADA

1. La manca de coneixements empresarials dels promotors provoca nombrosos errors de gestió en els primers passos de l'empresa, essent cada cop més necessària la preparació tècnica i en gestió, prèvia.

2. La manca d'una cultura empresarial de planificació prèvia de les accions, o el costum d’improvisar sobre la marxa, que fa que no es redacti ni es posi en pràctica l'imprescindible Pla d'Empresa, que evitaria plantejaments inviables i estalviaria esforços inútils

3. La gran quantitat de tràmits administratius i burocràtics, dispersos en un seguit d'administracions competents, obliguen a assumir uns alts costos inicials de tramitació i desanimen al promotor, que percep a l'administració com a una forta oposició a l'hora d'iniciar l'activitat

4. La dificultat d'accés al finançament inicial de la inversió, en no disposar de garanties suficients per donar satisfacció a les entitats creditícies, obliga a l'abandó o a començaments precaris, que no permeten el correcte establiment de la nova empresa, que desapareixerà ràpidament

5. La dispersió de la informació necessària per a conèixer els diferents sectors econòmics, així com les mesures de l'administració per ajudar a la posta en marxa i desenvolupament de les diferents iniciatives.

6. La percepció generalitzada d'una situació econòmica precària, aborta les expectatives de creació i posta en marxa de noves idees, espantades pel clima general de desànim i les pressions en contra dels més propers, especialment agudes en el cas dels joves, que són abocats a buscar expectatives de "major seguretat".

7. La imposició d'uns alts costos fixes inicials a les empreses de nova creació (seguretat social obligatòria, impostos d'obertura i d'activitats econòmiques, llicències, permisos, autoritzacions administratives, etc.) des del moment de la seva obertura, hipotequen el futur de l'empresa abans de comprovar la validesa comercial dels seus plantejaments

8. L'existència d'una forta competència ja establerta, en els sectors més tradicionals, així com una competència en economia submergida, ocasiona unes greus dificultats de posicionament a les noves empreses, que han d'optar per sectors i/o serveis i/o processos organitzatius novedosos.

9. Inexistència d'un ajut genèric per a la creació d'una microempresa, així com la descoordinació i manca d'informació sobre les diverses ajudes i actuacions dels diferents nivells de l'administració pública, sumat al greu retard en el cobrament dels diferents ajuts atorgats, provoca falses expectatives i greus errors induïts, precisament, per les pròpies característiques dels ajuts.

10. Les diferents penalitzacions econòmiques, socials i administratives de l'emprenedor, front l'aturat ( pèrdua del dret a prestacions, obligacions econòmiques, jurídiques i legals, responsabilitat civil etc.) frenen les persones que, tot i tenint iniciatives les posposen o alteren per evitar aquests perjudicis.


Per tal d'oferir respostes concretes a aquests problemes, la Fundació CP'AC promociona la creació de petites empreses mitjançant un recolzament tècnic, desenvolupat sobre la nostra experiència, una formació d'emprenedors, redefinida cada cop en funció dels usuaris, i un seguiment personalitzat en l'estudi de viabilitat dels projectes de microempreses.

No hay comentarios:

Related Posts with Thumbnails